Si en el darrer post parlava del poc que m’agraden les persones grises, vull esplaiar-me ara parlant d’una persona que hem conegut, i en certa forma, patit aquests dies a la fira MIPIM, a Cannes, on 22@Barcelona ha tingut un stand amb, certament, bastant èxit.
Aquesta persona es diu Júlia, i és la hostessa francesa que hem tingut. 20 anys, estudiant de comerç internacional a Nice i una penques de les que feia temps que no veia. La paraula desmotivació, apatia, vagaria, etc, la poden definir molt bé. No només no ha col·laborat amb nosaltres sinó que s’ha dedicat més a estar amb altres hostesses d’altres estands, a marxar abans d’hora varis dies, etc. que a la seva feina d'hostessa, que és la d'ajudar-nos a fer la nostra feina... no a generar-nos-la!!
Ens ha dit varies vegades que desitja fer pràctiques als EEUU. Ho porta clar la pobreta...
Aquesta anècdota ens fa pensar en l’arribada d’aquesta nova generació al món laboral. No és la primera vegada que l’apatia, absència de responsabilitat i cap mena d’acceptació del valor de l’error es creuen en el meu camí. Son així els nous joves?
Sembla que el fet que ho hagin tingut tot fàcil fa que es pensin que el futur així ho serà (Isabel Ponti dixit). La veritat és que aquesta percepció entra totalment en conflicte amb les conclusions (merci Oriol per haver-les resumit, ;-)) ) de l’estudi de Harvard, the kids are alright. Potser no tots els joves tenen aquesta capacitat de lideratge que afirmen. Potser no tots són empàtics i capaços de treballar en equip. Això si, tinc la percepció que no accepten gaire bé la jerarquia...
Quina gosadia posar en entredit a Harvard (no em crec gaire les seves conclusions)... però es que potser no han conegut a
No hay comentarios:
Publicar un comentario